EVOLUCIÓ SEGONS EL PREDARWINISME
MELANOCETUS JOHNSONII
MELANOCETUS JOHNSONII
EVOLUCIÓ SEGONS EL DARWINISME
El MELANOCETUS JOHNSONII, aplicat a la teoría del darwinisme, no seria estàtic, sinò que aniria canviant contínuament, una nova raça s’òriginaria i l’altre s’extingiria.
El seu procés d’evolució seria gradual, lent i continu
Els organismes semblants al melanocetus están emparentats descendeixen d’un avantpassat comú que ha sofert alguna variació genèticament.
El melanocetus pateix modificacions espontànies.
Els individus més ben dotats, els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents
MELANOCETUS JOHNSONII
EVOLUCIÓ SEGONS EL NEODARWINISME:
L’evolució d’aquest animal ha sigut lenta, molt duradera i amb petits canvis continus que han fet, d’aquest animal, el que en coneixem avui dia. L’evolució d’aquest individu no ha sigut individual, ni molt menys, ha sigut una evolució col·lectiva, d’un grup de la seva espècie.
El fet de que un ésser d’aquesta espècie hagi evolucionat i que s’hagi anat heretant aquesta mutació ha sigut gràcies a la varietat genètica. Aquest caràcter que ha evolucionat s’ha anat transmetent de pares a fills i així contínuament, a vegades el caràcter no estava present en l’individu però aquest sí que el tenia present en la seva informació genètica.
És possible que aquesta espècie hagi viscut, temps enrere, a zones menys profundes del mar. El fet de que un grup d’individus d’aquesta espècie hagi començat a viure en capes o zones més profundes que la resta d’individus de la mateixa espècie va fer que el seu cos es comences a adaptar a les noves característiques del medi, es a dir, adaptar-se a viure en zones més profundes on la pressió és més elevada i escasseja la quantitat d’aliments. Per això aquesta espècie té aquesta part del seu cos, una extremitat que produeix una llum i que situa aquesta llum just a davant de la seva boca, segurament per atraure a altres espècies i poder alimentar-se. Un altre canvi és el seu tamany, Melanocetus johnsonii és un peix molt petit, el seu tamany pot estar relacionat amb la seva supervivència i adaptació en el medi on habiten.
Aquesta evolució, com moltes d’altres, ha sigut constant i en un període molt llarg de temps.
L’evolució d’aquest animal ha sigut lenta, molt duradera i amb petits canvis continus que han fet, d’aquest animal, el que en coneixem avui dia. L’evolució d’aquest individu no ha sigut individual, ni molt menys, ha sigut una evolució col·lectiva, d’un grup de la seva espècie.
El fet de que un ésser d’aquesta espècie hagi evolucionat i que s’hagi anat heretant aquesta mutació ha sigut gràcies a la varietat genètica. Aquest caràcter que ha evolucionat s’ha anat transmetent de pares a fills i així contínuament, a vegades el caràcter no estava present en l’individu però aquest sí que el tenia present en la seva informació genètica.
És possible que aquesta espècie hagi viscut, temps enrere, a zones menys profundes del mar. El fet de que un grup d’individus d’aquesta espècie hagi començat a viure en capes o zones més profundes que la resta d’individus de la mateixa espècie va fer que el seu cos es comences a adaptar a les noves característiques del medi, es a dir, adaptar-se a viure en zones més profundes on la pressió és més elevada i escasseja la quantitat d’aliments. Per això aquesta espècie té aquesta part del seu cos, una extremitat que produeix una llum i que situa aquesta llum just a davant de la seva boca, segurament per atraure a altres espècies i poder alimentar-se. Un altre canvi és el seu tamany, Melanocetus johnsonii és un peix molt petit, el seu tamany pot estar relacionat amb la seva supervivència i adaptació en el medi on habiten.
Aquesta evolució, com moltes d’altres, ha sigut constant i en un període molt llarg de temps.
PREDARWINISME
Teories gregues:
Anaximandro va dir que el mon no va ser creat de sobte, i que els vertebrats probenen dels peixos
Plató: diu que totes les coses i els éssers vius responen a una idea o essència immutable.
Aristòteles: Es va interessar en classificar els organismes vius del mes simple al mes complexe però era immutable, no admitia canvis
Catastrofisme (Georges Cuvier): explica l’existència i desaparició d’espècies. La teoria explica que ja havien existit éssers vius diferents als actuals, que van romandre sense canviar durant molt de temps i que van morir sobtadament després d’una catàstrofe natural. Un cop desapareixen tornen a sorgir nous éssers vius. Gracies els fòssils.
Anaximandro va dir que el mon no va ser creat de sobte, i que els vertebrats probenen dels peixos
Plató: diu que totes les coses i els éssers vius responen a una idea o essència immutable.
Aristòteles: Es va interessar en classificar els organismes vius del mes simple al mes complexe però era immutable, no admitia canvis
Catastrofisme (Georges Cuvier): explica l’existència i desaparició d’espècies. La teoria explica que ja havien existit éssers vius diferents als actuals, que van romandre sense canviar durant molt de temps i que van morir sobtadament després d’una catàstrofe natural. Un cop desapareixen tornen a sorgir nous éssers vius. Gracies els fòssils.
Creacionisme: Explicava que les espècies van ser creades per
Déu, i que es mantindrien immutables en el temps.
Lamarckisme: La primera teoria evolutiva va ser escrita pel naturalista Jean Baptiste- Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck.
Lamarck pensava que les diferents espècies d’essers vius es transformaven al llarg del temps.
La seva teoria consta de tres punts principals:
1. Els organismes mostren una tendència cap a la complexitat: els organismes simples, al llarg dels anys van evolucionant cap a espècies més complexes.
2. L’ús repetit d’un òrgan en produeix el desenvolupament: els organismes que viuen en un medi determinat, evolucionen segons els canvis que es produeixen en el medi que habiten i els òrgans que més utilitza. Lamarck deia que “ la funció crea l’òrgan i el desús en produeix la degeneració.” Amb això Lamarck assegurava que els caràcters originaris de cada espècie van sent substituïts lentament per els anomenats caràcters adquirits.
3. Els caràcters adquirits són heretables: quan un medi varia, els seus organismes també ho fan per adaptar-se, aquestes variacions, que en realitat, són evolucions passen als seus descendents. El fenotip d’un organisme es condicionat pel medi on viu. Si el medi canvia es produeix una mutació dirigida a mantenir l’adaptació.
1. Els organismes mostren una tendència cap a la complexitat: els organismes simples, al llarg dels anys van evolucionant cap a espècies més complexes.
2. L’ús repetit d’un òrgan en produeix el desenvolupament: els organismes que viuen en un medi determinat, evolucionen segons els canvis que es produeixen en el medi que habiten i els òrgans que més utilitza. Lamarck deia que “ la funció crea l’òrgan i el desús en produeix la degeneració.” Amb això Lamarck assegurava que els caràcters originaris de cada espècie van sent substituïts lentament per els anomenats caràcters adquirits.
3. Els caràcters adquirits són heretables: quan un medi varia, els seus organismes també ho fan per adaptar-se, aquestes variacions, que en realitat, són evolucions passen als seus descendents. El fenotip d’un organisme es condicionat pel medi on viu. Si el medi canvia es produeix una mutació dirigida a mantenir l’adaptació.
NEODARWINISME
El Neodarwinisme o teoria sintètica de l’evolució conté les
idees del darwinisme però amb les lleis de Mendel y las mutacions. Va sorgir a
principis del s.XX.
Els biòlegs que van donar lloc al Neodarwinisme van ser:
Dobzhansky, Ernst Mayr i Julian Huxely.
El Neodarwinisme té uns principis bàsics:
1.
L’individu no és l’element que evoluciona sinó
és la població
2.
Les mutacions aporten la varietat genètica
3.
Perquè una població arribi a ser una espècia
diferent a una altra és indispensable l’aïllament
entre ells
entre ells
4.
L’evolució es produeix de forma gradual com a
conseqüències de petits canvis.
5.
Refusa les idees del lamarckisme
Dobzhansky demostra que poblacions naturals conserver
diversos al·lels de cada gen.
DARWINISME
La teoria de l'evolució de Darwin i Wallace diu que la selecció natural és el mecanisme pel cual les especies canvien al llarg del temps. El darwinisme es pot resumir en:
1. Les formes de vida no són estàtiques sinó que evolucionen; les espècies canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen.
2. El procés de l'evolució és gradual, lent i continu.
3. Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú. Tots els organismes vivents poden remuntar-se a un origen únic de la vida.
4. La selecció natural es divideix en dues fases que explica tot el sistema:
1ª fase: Generació de modificacions espontànies en els individus.
2ª fase: Els individus més ben dotats, els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents amb les seves avantatges.
1. Les formes de vida no són estàtiques sinó que evolucionen; les espècies canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen.
2. El procés de l'evolució és gradual, lent i continu.
3. Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú. Tots els organismes vivents poden remuntar-se a un origen únic de la vida.
4. La selecció natural es divideix en dues fases que explica tot el sistema:
1ª fase: Generació de modificacions espontànies en els individus.
2ª fase: Els individus més ben dotats, els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents amb les seves avantatges.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)