EVOLUCIÓ SEGONS EL PREDARWINISME
MELANOCETUS JOHNSONII
MELANOCETUS JOHNSONII
EVOLUCIÓ SEGONS EL DARWINISME
El MELANOCETUS JOHNSONII, aplicat a la teoría del darwinisme, no seria estàtic, sinò que aniria canviant contínuament, una nova raça s’òriginaria i l’altre s’extingiria.
El seu procés d’evolució seria gradual, lent i continu
Els organismes semblants al melanocetus están emparentats descendeixen d’un avantpassat comú que ha sofert alguna variació genèticament.
El melanocetus pateix modificacions espontànies.
Els individus més ben dotats, els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents
MELANOCETUS JOHNSONII
EVOLUCIÓ SEGONS EL NEODARWINISME:
L’evolució d’aquest animal ha sigut lenta, molt duradera i amb petits canvis continus que han fet, d’aquest animal, el que en coneixem avui dia. L’evolució d’aquest individu no ha sigut individual, ni molt menys, ha sigut una evolució col·lectiva, d’un grup de la seva espècie.
El fet de que un ésser d’aquesta espècie hagi evolucionat i que s’hagi anat heretant aquesta mutació ha sigut gràcies a la varietat genètica. Aquest caràcter que ha evolucionat s’ha anat transmetent de pares a fills i així contínuament, a vegades el caràcter no estava present en l’individu però aquest sí que el tenia present en la seva informació genètica.
És possible que aquesta espècie hagi viscut, temps enrere, a zones menys profundes del mar. El fet de que un grup d’individus d’aquesta espècie hagi començat a viure en capes o zones més profundes que la resta d’individus de la mateixa espècie va fer que el seu cos es comences a adaptar a les noves característiques del medi, es a dir, adaptar-se a viure en zones més profundes on la pressió és més elevada i escasseja la quantitat d’aliments. Per això aquesta espècie té aquesta part del seu cos, una extremitat que produeix una llum i que situa aquesta llum just a davant de la seva boca, segurament per atraure a altres espècies i poder alimentar-se. Un altre canvi és el seu tamany, Melanocetus johnsonii és un peix molt petit, el seu tamany pot estar relacionat amb la seva supervivència i adaptació en el medi on habiten.
Aquesta evolució, com moltes d’altres, ha sigut constant i en un període molt llarg de temps.
L’evolució d’aquest animal ha sigut lenta, molt duradera i amb petits canvis continus que han fet, d’aquest animal, el que en coneixem avui dia. L’evolució d’aquest individu no ha sigut individual, ni molt menys, ha sigut una evolució col·lectiva, d’un grup de la seva espècie.
El fet de que un ésser d’aquesta espècie hagi evolucionat i que s’hagi anat heretant aquesta mutació ha sigut gràcies a la varietat genètica. Aquest caràcter que ha evolucionat s’ha anat transmetent de pares a fills i així contínuament, a vegades el caràcter no estava present en l’individu però aquest sí que el tenia present en la seva informació genètica.
És possible que aquesta espècie hagi viscut, temps enrere, a zones menys profundes del mar. El fet de que un grup d’individus d’aquesta espècie hagi començat a viure en capes o zones més profundes que la resta d’individus de la mateixa espècie va fer que el seu cos es comences a adaptar a les noves característiques del medi, es a dir, adaptar-se a viure en zones més profundes on la pressió és més elevada i escasseja la quantitat d’aliments. Per això aquesta espècie té aquesta part del seu cos, una extremitat que produeix una llum i que situa aquesta llum just a davant de la seva boca, segurament per atraure a altres espècies i poder alimentar-se. Un altre canvi és el seu tamany, Melanocetus johnsonii és un peix molt petit, el seu tamany pot estar relacionat amb la seva supervivència i adaptació en el medi on habiten.
Aquesta evolució, com moltes d’altres, ha sigut constant i en un període molt llarg de temps.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)